Atalaia, by Ulldeter

Atalaia

by Ulldeter

	/

1.	La por d'Adrià 03:25	lyrics	buy track
Boira i sol Rius de fum "Salta a la vida més alta!" Un estrany Ha vingut Parla "Això és la vida" canta Busca minerals amb instints com arrels al fang Les nits duren més adreçant-se a un estel de sals Barques Barquetes i Branques Tot sol allunyant-se de l'aigua Sent la olor Un desig Trenca un so Com un monjo resant O com una planta Si un emperador Ja no entén el què fa tot sol En sitges d'oli blat i vi Que s'allunyen com un punt dolç Barques Bar quetes i Branques Tot sol allunyant-se de l'aigua
2.	Pleiades 05:06	lyrics	buy track
Belleses Pleiades sou molt fines Sortiu d'aquest cuadre serà flames Recreades per pintors joiosos Com rics eren els seus clients flamencs, burgesos De bigotis afilats, en sou filles Pits com de nata Mogronets marrons són en vinagre Sou 11 cometes amb prismàtics Guieu-nos a casa farem festa Sou espies mil·lenàries velles Farem una costa bordejada Una cova sempre il·luminada Vins a l'inrevés Porrons a mà alçada Me'n vaig a casa És un miratge Me'n vaig a casa És un miratge
3.	La gent del carrer 03:26	lyrics	buy track
Veia passar la gent a casa Com si rellisqués per la passarel∙la Del carrer d'un lloc molt avorrit Parelles estranyes carregant tacons Per entre els dits per a arribar Abans a casa amb les butxaques plenes De les coses que no vols carregar No cal recollir res més Tots els carrers són com aquest carrer I les ciutats són la meva I tots els dies són avui i aquí i aquest Instant es repeteix I és meu.
4.	Ambició 04:30	lyrics	buy track
Està content ha trobat una feina Un bon pla de futur Tothom ho veurà que va lluny Sempre vol anar lluny Relliscar Relliscar «Deixa't una mica Ho fas bé» Professional Completament exigent Dirigent Relliscar Relliscar «Deixa't una mica» Professional Relliscar «Deixa’t una mica Ho fas bé» I si t'arriba la sort Crida'n una altra I que avorrit és veureho tot I seguirem tu i jo
5.	Anima Mundi 04:50	lyrics	buy track
Vestit de foc Ple de cremades Jo sóc la flama Que es fa més flama L’amor per vida El cor avança al ritme de poder De poder cantar L’enyor del que hem viscut Sempre estar recordant Delirant de vida El pensament fosc No me’n puc deslliurar No te’n recordes D’allò que t’omple Sempre esperant Tornarà a passar La mort avança El cor per vida Al ritme de poder De poder cantar L’enyor del que hem viscut Sempre estar recordant Sempre estar recordant
6.	Nova Elèctrica S.A. 04:24	lyrics	buy track
(Sobre el comerç) M'obre la porteta Una enamorada Jo t'instal·laré Una cosa nova Electricitat Neta i molt moderna Un molí de vent Per fer anar l'ordenador Has de veure-ho Corre És el Deu dels comerços Oh! Deu Mercuri M'ha cridat També hi ha un nou Sistema d'onades Ja ho té el Corte Inglés No ho podràs negar Una bona oferta No, no em paguis res Fes-me una sopeta Has de veure-ho Corre És el Deu dels comerços Oh! Deu Mercuri M'ha Cridat També rep del sol... Sí, sí, sí, sí, sí... No t'enganyaré...
7.	Panical Blau 03:52	lyrics	buy track
Ets eunuc D’espurna beus Del càntir de La saba baptismal Panical Clorofil∙la Saba verinosa Pecat Afortunat Molt delicat Panical blau tu ets Una flor salvatge I et tinc por Sóc d'un jardí tancat I tu ets una flor salvatge I et tinc por En aquell racó Tan abundós Vaig veure’t com Un corol∙lari prim A un sot que hi dóna ressol Com un esternut Que beu de l’aura del riu Corol∙lari prim et troba de cop Panical blau tu ets Una flor salvatge I et tinc por Sóc d’un jardí tancat I tu ets una flor salvatge I et tinc por
8.	Càtars del 2040 05:11	lyrics	buy track
No sabeu el que està passant aquí; És que lliures som càtars a la serra Molts arbres ens separen de la ciutat Des de la Talaia es veu Sempre fem Rom cremat a una caldera Plena de falgueres I un gotet de l'aigua del mar L'ordre còsmic viu ara dintre meu Seré lliure com l'escultor salvatge Som eterns com els oficis Baixarem per la rampa de pedretes Fins a la platja on fem una altra festa De les havaneres Deixeu que maceri! Prenemho tots junts... Sempre fem Rom cremat a una caldera Plena de falgueres I un gotet de l’aigua del mar I una gota de vi vermella Creem coses Se’ns acut alhora És com un contagi mental

about

Atalaia comenzó como un proyecto estrictamente musical de Aleix Clavera, miembro de Extraperlo y bajista habitual de El Guincho, que comenzó a grabar una colección de canciones bajo el seudónimo Ulldeter en el año 2009.

Una vez completadas las ocho pistas que componen Atalaia, Aleix decidió junto a la artista plástica Maria Pratts ir más allá y convertirlo en un diálogo multidisciplinar, en el que cada canción tomaría forma de instalación escultórica. El proceso sería documentado y el resultado fotografiado por Rafa Castells para salir en forma de libro. La idea fue creciendo, y se añadió primero un relato literario por capítulos que avanza con cada corte musical, y que firma el propio Aleix junto a Gerard Segura, y más adelante un texto original para cada capítulo que acompaña, comenta, o aporta contenido adicional a la temática principal de cada una de las ocho canciones. Los textos que acompañan cada capítulo han sido escritos por el arquitecto Pol Esteve, el ingeniero Jorge Rodriguez, el historiador Pol Serrahima, los artistas David Bestué, Ariadna Parreu y Claudia Pagès, el comisario Sabel Gavaldon, y el escritor Marcos Jávega. Por último, invitamos al poeta y músico Martí Sales, para que escribiera el prólogo, a lo que accedió a la vez que hizo labores de coordinación editorial y filológica.

El proceso total de creación del libro, desde las primeras reuniones hasta la salida de imprenta, ha llevado catorce meses de actividad bastante continuada. Por un lado la creación de cada pieza artística y su documentación fotográfica, y por otro la coordinación, escritura y corrección de todos los textos. Y por último, un proceso de diseño editorial que ha ido mutando y conociendo distintas fases hasta llegar a la forma definitiva.

Más allá del largo y lento proceso de gestación, queremos resaltar la relevancia intelectual, moral y espiritual de Atalaia. Atalaia nace como reacción a la decadencia social que nos rodea. Es un grito de libertad y una llamada al cambio. Un gesto utópico de involución hacia momentos donde la reflexión, la introspección, y la armonía existencial eran un camino posible hacia la plenitud vital y el crecimiento personal, y con ello, el progreso común de la sociedad.